La premsa d'oficina és una gran desconeguda. Freqüentment es troba en museus i antiquaris. Alguns exemplars són de gran bellesa pel seu estat de conservació i qualitat de materials. Les dues esferes, generalment de bronze, permeten una bona restauració, però quina era la utilitat pràctica d'aquestes premses?

Tal vegada ens trobem davant la primera màquina d'oficina de la història. Per a una millor comprensió hauríem de conèixer la problemàtica de les oficines premecanitzades, o sia manuals.

Els historiadors donen gran importància a l'escriptura i passen per alt que, la major part del seu temps, els escribes, monjos i escrivents únicament reproduïen escrits (feien còpies).

L'art d'escriure dóna nom a les «Arts gràfiques» dels nostres dies, únic ofici que ha conservat la denominació d'art.

Tornant a la nostra premsa d'oficina, hem d'aclarir que la seva utilitat era per treure còpies. L'escriptura es feia amb llapis o tinta copiativa, els escrits junt amb teles humides i els llibres de fulls de paper fi (denominat japonès) se sotmetien a la premsa per un espai de temps prudencial. En sorgir les màquines d'escriure, es pogueren fer diverses còpies d'un mateix escrit, tot i això la premsa va seguir vigent per copiar sobre llibres oficials.