Fem un capçalet!
El capçalet és una eina de fusteria, molt senzilla però molt pràctica. Ens permet subjectar una fusta, per serrar-la o passar-li el ribot, sense necessitat de fixar-la amb un serjant o cargol de banc. És, bàsicament, una superfície plana rectangular, amb un peça rectangular a la part de sota en un extrem, que farà que el capçalet quedi afermat a la taula, i una altra peça rectangular, una mica més petita, a la part de sobre, a l’altre extrem, on recolzarem la fusta a treballar.
El capçalet ens ajuda a serrar en angle recte i ens serveix, alhora, de protecció per la nostra superfície de treball.
Hem fet el nostre capçalet amb un retall de prestatge de fusta, utilitzant unes poques eines manuals, com les que podeu tenir a casa vostra.
MATERIALS QUE NECESSITEM:
- Fusta rectangular de 21 x 13 x 1,8 cm
- Fusta rectangular de 13 x 3,5 x 1,8 cm
- Fusta rectangular de 11 x 3,5 x 1,8 cm
- 4 clavilles de fusta de 6mm de diàmetre
- Cola blanca
(fig.3: un retall de fusta, d’uns 2cm de gruix ens servirà)
Eines que necessitem:
Serra, 2 serjants, Enformador, Maça o martell, Taladre, Broca de 6mm, Paper de vidre, Escaire, Metro, Llapis
(fig.4: les eines)
Com us deia, agafarem un tros de fusta i ens assegurarem de tallar-lo rectangularment, ajudant-nos amb un escaire. El podem fer més gran o més petit, depenent de la fusta que disposem. L’anomenarem base. La nostra fa 21 x 13 cm.
(fig.5: la base, amb les marques per on tallarem, fetes amb ajut de l’escaire)
Consell: Sempre que serrem una fusta bona, posarem entre el serjant i la fusta a serrar un tros de fusta de rebuig, suro, paper doblegat o qualsevol altre material que eviti que el serjant deixi marca a la fusta.
(fig.6: manera correcta de subjectar la fusta per no deixar marques)
Consell: Per serrar ben recte una fusta d’una certa llargada, fixarem la fusta de manera que la nostra línia de tall sigui paral.lela a la taula (ens servirà de guia) i utilitzarem una serra de fulla més ampla, que mantindrà un tall més recte.
(fig.7: la fusta situada amb la línia de tall paral.lela a la taula)
Necessitem també les 2 altres peces rectangulars, que podem treure d’una altra fusta o, com hem fet nosaltres, aprofitant un altre tros del prestatge. Aquests rectagles, que anomenarem travessers, fan l’un 13 cm de llargada -és a dir, l’amplada de la base-, i l’altre 11 cm – és a dir, un parell de centímetres menys que l’amplada de la base. Les dues mesuren 3,5 cm d’ample i 1,8 cm de gruix.
És important que els nostres travessers siguin perfectament quadrangulars. Per això ens esforçarem en fer els nostres marcatges amb precisió, i serrarem també ben curosament.
Consell: per a serrar peces millor escairades en totes direccions, no sols marcarem la cara de sobre, sinó també els costats. Això ens ajudarà a veure que no ens desviem.
(fig. 8: marquem també el costat)
Ja tenim les 3 peces bàsiques del nostre capçalet, és a dir, la base i els travessers inferior i superior. Ara ens cal unir-les. Ho podem fer directament, senzillament encolant-les i fixant-les sense més, o, com hem fet nosaltres, encaixant els travessers en la base. Això porta més feina però dona una construcció molt mes resistent.
(fig. 9: la base i els 2 travessers preparats per ser fixats a lloc)
A un extrem, a la part de sota de la base, situarem, aliniat amb la vora inferior, el travesser de 13 cm, i marcarem amb el llapis on el voldrem encaixar. Comprovarem amb l’escaire que estigui correctament aliniat.
(fig. 10: el travesser de 13 cm, perfectament escairat sobre la base; marquem amp el llapis)
Marcarem també la profunditat a la que volem encastar el travesser a la base. Nosaltres l’hem encaixat a 0,5 cm. Farem una línia paral.lela al cantell, a la testa de la base. Ja tindrem les dues marques per on serrar.
(fig.11: marquem la profunditat a la testa de la base)
Fixarem la base a la nostra taula de treball amb un serjant, per fer el primer tall, és a dir, el de la cara de la base. A sobre d’aquesta, col·locarem, perfectament aliniada amb la línia de tall, una altra fusta escairada, ben subjectada. Ens servirà de guia i ens ajudarà a fer un tall correctament vertical.
(fig. 12: una fusta, fixada sobre la base, ens farà de guia)
Amb la serra, tallarem la base per la superfície fins arribar a la profunditat de 0,5 cm.
(fig. 13: la serra treballa reconzant-se lateralment en la guia)
Després haurem de serrar per la testa. Ara ens caldrà subjectar la fusta verticalment. Si no disposem de cargol de banc, ens podem fabricar un anclatge casolà amf fustes i un parell de serjants, com us explicarem a continuació.
Consell: per a improvisar una subjecció, quan no disposem de cargol de banc, prendrem una fusta quadrangular allargada, d’uns 10 cm de gruix, o diverses de més primes apilades, i les fixarem amb un parell de serjants a la taula. Amb un altre serjant podrem subjectar la fusta a tallar verticalment.
(fig. 14: improvisant un cargol de banc)
Ara podrem serrar per la testa fins que es trobin els dos talls. Es important baixar tan vertical com poguem, per fer un galze quadrangular.
(fig. 15: serrem per la testa fins a l’altre tall)
Haurem, doncs,eliminat un tros de fusta de 13x 3,5x 0.5 cm, formant el galze on s’encaixarà el travesser. Comprovarem que aquest encaixi bé i , si fos necessari, acabaríem de polir els talls amb un enformador.
(fig. 16: el galze pel travesser inferior)
Repetirem el mateix procés a la part superior de la base i a l’altre extrem, per encaixar-hi l’altre travesser, el de 11cm de llarg. Però aquesta vegada serà lleugerament diferent: alinearem la part llarga amb l’extrem superior de la base, i amb el seu costat esquerre, de forma que es generi un espai de 2 cm lliure, a la banda superior dreta de la base.
(fig.17: travesser deixant espai lliure a la dreta)
Marcarem amb ajut de l’escaire, les línies de tall, tant a la superfície com a la testa.
(fig. 18: marquem a la superfície i a la testa)
Com que en aquest costat el tros a eliminar no inclou tota l’amplada de la fusta, sinó que forma tant un galze transversal com també un de longitudinal, no podrem utilitzar la serra. Aquest cop farem el rebaix per encaixar el travesser utilitzant l’enformador.
També ara utilitzarem una fusta com a guia, tant vertical com horitzontal del nostre tall, que subjectarem amb un serjant, a sobre la base.
(fig. 19: amb enformador i maça o martell, tallarem el galze)
El primer tall que farem serà el de la marca longitudinal, que limitarà l’espai a buidar, per la banda dreta.
(fig.20 : primer tall longitudinal)
Anirem resseguint amb el nostres talls la línia de la superfície de la base. Els talls no cal que siguin profunds. És important no voler baixar molt cada cop, sinó poc i regular.
(fig. 21: tallarem seguint la línia transversal)
Des de la testa anirem fent saltar els bocins de fusta, fins haver rebaixat una primera profunditat regularment.
(fig. 22: rebaixant per la testa)
És important anar controlant lateralment la profunditat que baixem, com també que tallem ben vertical.
(fig. 23: observem com l’enformador va baixant verticalment fins al senyal inferior)
Repetirem el procés diverses vegades fins arribar a rebaixar el galze de la profunditat i la rectangularitat que precisem.
(fig.24: repetim el proces, baixant gradualment fins la marca)
Ja tenim els dos encaixos fets. Ens assegurarem que els dos travessers encaixin bé, formant angles rectes en totes direccions.
(fig. 25: comprovem que els dos travessers encaixin perfectament)
Ara ja podem encolar-los amb cola blanca i serjants. Deixarem que assequi, com a mínim, una hora (millor si li donem més temps).
(fig. 26: utilitzarem cola blanca, o de fuster, per unir les peces)
Consell: quan utilitzem cola blanca, més val pecar d’excés que no quedar curts. Els professionals diuen que, per a què la unió sigui bona, a l’apretar les peces amb el serjant, la junta ha de “cagar” cola, és a dir, n’ha de sortir. L’excés el podem eliminar fàcilment amb uns caps o drap mullat d’aigua, mentre la cola no s’hagi assecat.
(fig.27: la junta “cagant” cola)
El pas següent és reforçar la unió. Ho podem fer amb cargols, però, si en tenim, ho farem amb clavilles (Nota: les clavilles són uns trossos de fusta de forma cilíndrica, que podem comprar ja tallades a ¾ cm, o en una varilla d’un metre)
(fig. 28: una clavilla estriada amb la corresponent broca de fusta amb topall de profunditat)
Marcarem on col·locar els cargols, o, en el nostre cas, clavilles a la base, de forma que el reforç l’atravessarà i s’introduirà al travesser.
(fig. 29: marquem per la base)
Hem utilitzat clavilles de 6 mm de diàmetre. Amb la broca, practicarem 2 forats a la part inversa d’on hem encolat el corresponent travesser. El topall de la broca ens permetrà calcular la profunditat. No volem que sobressurti per la cara superior del travesser.
(fig. 30: foradem amb la broca amb topall)
Treurem les serradures de dins del forat, hi posarem cola blanca i apuntarem les nostres clavilles.
(fig. 31: cola al forat i la clavilla apuntada a lloc)
Encastarem la clavilla, enfonsant-la amb ajut del martell o maça. Com que les clavilles que comprem ja tallades tenen els extrems lleugerament arrodonits, no les enfonsarem completament. Així, un cop seca la cola, podrem tallar l’extrem que sobresurt i obtindrem una superfície perfecta.
(fig. 32: encastem la clavilla amb el martell)
Altre cop, deixarem que la cola s’assequi per un mínim d’una hora. Després serrarem el tros que sobressurti de les clavilles. Finalment, repassarem amb paper de vidre possibles irregularitats.
(fig. 33: serrem el tros sobrer de clavilla)
i… JA EL TENIM!
(fig. 34: El capçalet llest per utilitzar!)
Esperem que us hagi agradat!
I recordeu: LA PRINCIPAL VIRTUD DE L’ARTESÀ ÉS LA PACIÈNCIA!
Ens veurem aviat al carrer Tordera, la casa de tots els Amics de les Antiguitats!